Jordi Garcia i Eulogio

Àlvaro i de Faura.

2008-09-18T04:25:00.000-07:00

Feia temps que volia parlar d'açò. Aquest mes d'agost vàrem presenciar la final del trofeu de Moncofa de frontó valencià. Àlvaro i Vicent de Moncofa contra Mezquita i Pasqual II, per a mi el favorit era Àlvaro, però pensava que Pasqual II li donaria faena. No va ser així, aquest darrer s'encabotà, malgrat les recomanacions de Mezquita, en jugar fort cara l'esquerra d'Àlvaro. Vaja, com pegar-se cabotades contra una paret, Àlvaro s'apoderà del frontó i portava de cul als dos contraris. Va ser als deu minuts de partida quan Pasqual II, després d'un bac, començà a queixar-se de la seua cama esquerra (pense que era). Com que Àlvaro no amollà en la seua contundència de joc Pasqual II va fer un comentari (que no vaig sentir) però que malhumorà molt a Àlvaro: "ací el que s'ha der fer és jugar i deixar-se de cuentos" va sentir clarament tota la gent que assistia.
La qüestió és: veient la partida guanyada havia de rebaixar el seu nivell de joc per no "humiliar" el contrari? Però... hi havia mil euros a la corda....si haguera estat al revés els blaus hagueren sigut misericordiosos amb un lesionat?
Després d'uns anys recorrent els trinquets veig que Àlvaro sempre està al punt de mira, passe el que passe: perquè juga molt, perquè crida, perquè es lesiona, etc. Genovés va marcar un mite, per a mi, un mite necessitat per tots aquells que estimen la pilota. Àlvaro, no hi ha dubte també està deixant petjada al món de la pilota, però d'una manera molt diferent a la de Paco Cabanes.
La història entre alvaristes i genovesistes continua? Aquest diumenge es troben al Puig, i si no es trenquen els pronòstics es trobaran el 2 de novembre a Sagunt. Ho veurem, i ho viurem. Que dure!!

Mosquecelia i companyia

2008-09-15T12:58:00.000-07:00

Poc més d'hora i mitja, ixes per Mora de Rubielos, el passes, passes Linares, Nogueruelas i arribes a Mosqueruela. Poblet xicotet, simpàtic, vestigi obvi d'un temps millor. Com els d'Astèrix resisteixen a les ganes de pegar a fugir. És com una lluita desesperada, amb l'encant de la derrota i la il·lusió de la mort. Açò es manifesta per exemple en les festes, pel que es veu, tots participen en tot. Pel que es veu, no tenen altre remei. O això o el buit.
Hi ha una cosa que fa por: l'absència del soroll dels cotxes, aquest fet, tan desitjat, esglaia quan ocorre.

Nou curs.

2008-09-09T11:56:00.000-07:00

S'espera que siga suau, amb ratxes fortes d'alegria, una feina temperadeta i resultats òptims. Que siga breu si és dolorós o llarg si és plaenter. Que la gent somriga amb un bon llibre sota els braç. Que ploga bona cosa excepte els caps de setmana, que el món empitjore a un ritme invers al que augmenten les previsions de creixement segons el Banc Central Europeu. Que el PSOE i el PP es queden muts de colp. Tot açò amanit amb una bona cartellera, respectuós compte corrent i que el refredat siga lleugeret. Amén.

Descobrir.

2008-09-05T00:55:00.000-07:00

Descobrir el cinema és una altra manera de descobrir la literatura. Una literatura que s'amaga darrere de tirs, cossos, sang o cançons. Però, no és açò la literatura?

Futur lliure

2008-04-26T02:55:00.000-07:00

Hui en dia, tothom, i especialment l’universitari, està immers en l’adaptació de les seues formes de treball al món cibernètic. Açò produeix una multiplicitat de relacions tant entre usuaris, com entre empreses relacionades amb aquest món, institucions, etc. Com sempre, el capital entra en joc: grans lobbings tracten d’apoderar-se de la millor part del pastís. Al capdavant d’elles el magnat Bill Gates, i d’altres no tan coneguts. Era una qüestió indefugible, hi ha gent que és capaç d’albirar el futur sense obrir els ulls.
El candat informàtic es va trobar en els softwares, la persona que controlara els softwares controlaria a tots aquells que els requeriren. A més, a la velocitat de creixement de l’ús de la informàtica, el creixement de poder d’aquestes empreses escalava a velocitats inigualables.
Podem donar gràcies a que sempre hi ha algú que es nega a seguir la corrent com els peixos morts, va ser el cas d’Stallman. Els seus intents de trencar el monopoli trobaren el camí amb l’ajuda de Linu, Raymond etc., per obrir de nou (recordem que a l’inici els softwares eren lliures) el pas al software lliure.
Ara ha arribat el moment del nostre inici en aquesta part del camp informàtic. Alguns havíem sentit campanetes sobre el tema, però només això: remors llunyanes. Amb aquesta tasca la informació ens ha arribat i hem entrat a per totes. Aquesta activitat ens ha abocat a l’ús lliure dels programaris, les imatges, la música, en definitiva hem fet un inici de segregació de l’ombra de Bill Gates.
Ens hem adonat d’una cosa: tot allò que ens pensàvem que dominàvem era una falsedat, era “allò” el que ens dominava a nosaltres. Al remat, saber utilitzar un programa (word, power point,etc) és poc més que haver entrat a visitar un edifici de Nova York i pensar-se que es coneix tota la ciutat.
Encara ens queda un llarg camí per recórrer, però a més aquest camí no para de créixer. Hem de tindre en compte una cosa: el que importa no és arribar al final, sinó que el viatge siga llarg i ple de coneixences.

View Upload your own
">

2008-04-12T05:18:00.001-07:00

DE COMPETÈNCIES I TECNOLOGIES APLICADES AL CAMP DE LES CORREGUDES.

http://jordigarciaieulogio.blogspot.com/

En primer lloc, podem definir una competència, seguint el BOE, com un aprenentatge imprescindible per aconseguir aplicar tots aquells recursos cognitius assolits. Així, la seua consecució, permetrà a l’alumnat assolir les metes de realització personal i el desenvolupament d’una ciutadania activa, totes dues basades en un continu aprenentatge.
El decret 111/2007 del Govern Valencià estableix que les competències bàsiques de l’educació primària són: competència comunicativa, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, matemàtica, digital i del tractament de la informació, en el coneixement i interacció amb el món físic, social i ciutadana, i per últim la competència cultural i artística.
Segons aquest mateix decret, la competència digital i del tractament de la informació, el que cerca no només són destreses per a la recerca i tractament de la informació, sinó que produeix que l’aprenentatge de la llengua es produisca dins un marc real d’intercanvi comunicatiu.
Pel que fa a la contribució de l’Àrea d’Educació Física en la competència digital i del tractament de la informació, es pot dir, que aquesta està basada, sobretot, en el tractament crític que es promourà a la classe de la informació que aparega als diferents mitjans de comunicació establint tòpics i falsedats sobre els conceptes d’imatge corporal, salut, esport, competitivitat, etc.
Els objectius de l’Àrea que fan referència a la competència de la qual parlem, estan sempre relacionats amb l’assoliment i ús de la informació aconseguida mitjançant diverses fonts (“ús de les tecnologies de la comunicació i la informació com a mitjà per demanar informació....”).
Com a totes les lleis les seues amplituds o faltes de concreció en les apreciacions, fan que el desenvolupament de la competència digital i del tractament de la informació a l’Àrea de l’Educació Física, poden donar per molt o per molt poc, segons el gust del consumidor (llegiu mestre/a). L’ús de les TIC a l’aula d’Educació Física pot estar restringida a cercar un article de futbol al Google, o al desenvolupament de blogs de l’àrea, webquests temàtiques, etc, tot açò amb una àmplia participació de l’alumnat. És a dir, podem fer de les hores d’Educació Física un marc incomparable de creació i aprenentatge per a l’alumnat, tant des del punt de vista psicomotriu amb l’activitat física, com des de l’òptica cognitiva amb l’ús de les TIC. Però com sempre, tot açò depén del docent, de la capacitat de treball i aprenentatge que tinga, i sobretot de l’educació que aquest haja rebut.

Justificació per a la webquest.

2008-04-12T05:10:00.000-07:00

Aquesta webquest pretén apropar el món de la pilota valenciana a l’alumnat per a que conega les seues peculiaritats, normativa, modalitats i puga practicar-lo tan dins com fora de l’escola. Aquesta webquest hauria d’anar acompanyada de classes pràctiques.

Les raons per les quals treballar la Pilota Valenciana en l’aula són múltiples. D’entrada el decret 111/2007 del Govern Valencià, pel qual s’estableix el currículum d’Educació Primària indica que “les bases per a un projecte de futur on la llengua i cultura pròpies es convertisquen en un espai integrador per a tots els valencians” així com que “l’escola es convertix en un àmbit privilegiat de consciència i recuperació lingüística i cultural”. Per tant, nosaltres entenem que és funció de l’escola i conseqüentment dels docents contribuir a un ple desenvolupament, a través de la seua pràctica i coneixença, de la cultura valenciana en tots els seus aspectes –en aquest cas a l’esportiu– per assolir una contribució pròpia en l’actual multiculturalitat que predomina a la societat.
Per altra banda, la pràctica de la Pilota Valenciana, en qualsevol de les seues modalitats, a l’escola, contribueix a la millora del desenvolupament motor mitjançant la pràctica de les destreses (Bloc: el cos en moviment: donar respostes motrius adequades a estímuls externs; utilitzar diferents tipus de moviments, davant situacions motrius i perceptives complexes) , el domini de la lateralitat (bloc: el cos en moviment: consolidar les referències espacials, temporals, topològiques i les seues combinacions) i l’habilitat motriu (bloc: habilitat motriu: distingir i utilitzar els diferents tipus de joc amb pilota; considerar positivament el treball motor ben executat; acceptar el paper que li corresponga com a jugador així com les normes i regles del joc).
A més a més, la inclusió a l’aula de l’element de la webquest propicia en l’alumnat l’interés per les noves tecnologies (ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà per a demanar informació, elaborar documents i fomentar un esperit crític amb relació a l’àrea) veient-les com unes eines que faciliten i permeten d’una nova forma l’adquisició de coneixements, junt al desenvolupament de noves conductes envers la informació i l’aprenentatge.
Aquesta webquest, va a fer ús de les diferents webs (no moltes) que tenen alguna referència a la Pilota Valenciana (pilotavalenciana.com, tagarinet.com; fedpival.com; webs de clubs de pilota, google imatges, etc) així com de material visual (gravacions pròpies de partides).
Però tot i açò que s’ha exposat abans, volem incidir en una qüestió. L’ensenyament a l’aula de la Pilota Valenciana es pot argumentar des de molts punts de vista. Però moltes vegades s’oblidem d’un: la plasticitat que presenta aquest esport. Parlem d’un esport bell, en el qual la vivència de les accions dels jugadors és d’una immediatesa inusitada en qualsevol altre esport, aquest fet, el que produeix, no és només l’emoció pròpia de qualsevol competició, sinó que afegeix, per a gaudi de l’espectador, la sensació de formar part d’una manifestació incòlume de les millors qualitats que s’esperen d’un espectacle, lliure d’additius, d’histrions i de banalitats extemporànies. No debades, aquest esport va inspirar la sèrie El Punt en Moviment a un dels artistes valencians que més ha travessat amb el seu ull la plasticitat de la quotidianitat valenciana, Manolo Boix.

Les noves tecnoalegries!!!

2008-03-17T11:08:00.000-07:00

Tendencias en educación en la sociedad de la información.
Jordi Adell
EDUCAR EN LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN
Descleé de Brouwer.
Bilbao 1997

Jordi Garcia i Eulogio
M21 Noves Tecnologies aplicades a l’educació.

Aquest text fa una anàlisi del naixent món (data del 1997) de les Noves Tecnologies: els seus orígens, noves aportacions, conseqüències socials, econòmiques i sobretot educatives.
Segons l’autor hui en dia ens trobem en la societat de la informació, aquest fet ha produït un canvi ideològic i conseqüentment una transformació sociocultural. La debilitat de l’ésser humà per suportar el medi l’encaminà a la invenció de la tecnologia per modificar-lo, ara aquesta modificació no només canvia el medi, també a l’ésser humà, és a dir, al seu temps. La tecnologia hui en dia l’associem només a la informàtica, però oblidem que des de l’escriptura, la impremta i l’oli fregit, tot allò que han inventat les persones ha estat sempre per modificar l’entorn a favor de les seues necessitats.
La tecnologia ha existit amb l’ésser humà, però ara tractem de les Noves Tecnologies, que segons Cabero es caracteritzen per la immaterialitat, interactivitat, instantaneïtat, innovació, etc. Aquests trets canvien les nostres formes de consum, a més obrin un nou mercat per desenvolupar en quasi tots els aspectes de les transaccions entre persones.
Una d’aquestes transaccions és el camp de l’educació, totes aquestes noves eines poden suposar un descens brutal pel que fa a les despeses econòmiques. Però sobretot obliga a redefinir-se als centres acadèmics, l’ús de les tutories virtuals, videoconferències, etc, comencen a qüestionar els usos i costums del món de la docència i la discència. D’entrada la informació ja no està oculta, tot el contrari, ara està a l’abast de tothom. Així doncs ja no és la funció del professorat transmetre-la, ara el que s’ha de fer és guiar en la seua tria, ja que el desavantatge de l’augment del flux d’informació rau en l’escolament entre tants bits de desinformació, propaganda i tota classe d’informacions esbiaixades.
Junt a les noves tecnologies es pot transformar també el món d’artefactes educatius que abans omplia universitats i escoles. Un bon exemple són les transformacions en les biblioteques universitàries. A partir de l’aparició fenomenal de les noves tecnologies, molt materials poden ser consultats sense la necessitat “d’adquirir-los” gràcies a la seua disposició en format electrònic. Moltes editorials ja se n’han adonat i plantegen els seus projectes nous també en aquest format.
Així, els sistemes de funcionament habituals de les escoles i en general, de qualsevol centre d’ensenyament (la classe impartida, el llibre, l’examen) comencen a transformar-se en vestigis de societats anteriors. Encara estem en els inicis de la revolució d’Internet, però com qualsevol revolució, el trencament amb elements del passat ens condueix a reconceptualitzar sistemes centenaris de funcionaments, entre ells el nostre, el de l’educació.
Aquesta és la conclusió que trau Adell, amb aquesta anàlisi l’autor aconsegueix abraçar i revisar els canvis del futur, un futur que ja és present (el text té 10 anys) i així és el present el que demostra que la predicció era correcta.
En gran part l’autor hi té raó, però no sempre les noves tecnologies han refet l’educació, per sort o per desgràcia en alguns casos l’aplicació de les noves tecnologies només ha suposat una adaptació d’aquestes als antics usos, un ús indiscriminat i barroer del “copia i enganxa” o una excusa perfecta per augmentar la càrrega a l’alumnat. Ara bé, per altres vessants sí que han estat elles, les noves tecnologies, les que han modificat els usos, posem per exemple les webquests, els edublogs o una creixent quantitat de programaris de gran aplicació i utilitat en el món de l’educació.

2008-03-08T09:07:00.000-08:00

TASCA 2: A PASSOS DE GEGANT.

La manera de cercar els blogs no ha estat gaire complicada, en un principi he tirat mà del cercador de blogs de google (blogsearch.google.es) i he escrit el termes que m’interessaven. Tot i que Jordi Adell va dir que buscàrem sobre Educació Física i noves tecnologies, jo me n’anat un poc de vares i, amb el seu permís, he buscat mitjançant altres conceptes: ensenyament cooperatiu, comunitat d’aprenentatge, etc i per suposat noves tecnologies. Açò m’ha portat als següents blogs:

Ø llapis i paper - http://blocs.xtec.cat/cgalobar,
Ø Educa en colors - http://educaencolors.blogspot.com/index.html
Ø Les NTIC i Andrea - http://ntic-andrea.blogspot.com/index.html,
Ø Sóc.Mestre - http://socmestre.blogspot.com/,
Ø La Paraula Vola - http://laparaulavola.blogspot.com/,
Ø EcLEcTIC - http://eclecticedu.blogspot.com/,
Ø Educacion y diálogo - http://educacionydialogo.blogspot.com/,
Ø NTAE Magisteri Infantil - UA - http://blogviatger2008.blogspot.com/, http://educacionyntics.blogspot.com/,
Ø Arran de pupitre - http://5centims5.blogspot.com
Ø http://lamiradapedagogica.blogspot.com/.
Ø http://blogs.epi.es/eladarve/.

No sempre he arribat a ells via blogsearch, de vegades uns blogs tenien connexions a altes i així successivament, fet que tot i que ha dispersat els termes de recerca inicials m’han portat a alegres sorpreses, com per exemple al blog del sempre interessantíssim Sánchez Guerra (http://blogs.epi.es/eladarve/). També hi ha altres que m’han cridat molt l’atenció per l’actualitat del tema blog i noves tecnologies per tot arreu, com ho demostra un blog argentí: http://educacionyntics.blogspot.com/, on un dels posts curiosament planteja el mateix que un altre post al blog: EcLEcTIC - http://eclecticedu.blogspot.com/, que és el que pot aportar l’ús de les noves tecnologies a escoles d’entorns rurals apartats en aquest cas un a l’interior d’Argentina i l’altre a un poble de Terol. També és curiós que he fet cap a blogs creats en aquesta Universitat o altres com una activitat de classe idèntica a la que ara fem nosaltres. Així uns han estat triats per funcionalitat, és a dir aporten experiències sobre activitats, altres pel seu interés, tot i que no sempre les noves tecnologies són tema principal aporten informació sobre el seu ús, altres com és el cas de l’argentí per poder reflectir la dimensió del fenomen blog, i altres perquè crec que aporten unes reflexions ineludibles.
Així jo he triat per al meu blog:
Ø Sóc.Mestre - http://socmestre.blogspot.com/: un blog carregat de recursos separats per cicle d’ús concret i diari a les classes. En ell mestres comparteixen materials i experiències.
Ø llapis i paper - http://blocs.xtec.cat/cgalobar: un altre magnífic blog amb recursos educatius, enllaços i comentaris sobre noves tecnologies.
Ø Educa en colors - http://educaencolors.blogspot.com/: blog d’una alumna probablement d’aquesta universitat. En tot cas, mostra un blog com el que estem realitzant i conta les experiències semblants a les nostres.
Ø http://blogs.epi.es/eladarve: aquest blog no acompleix les exigències de la tasca però crec que haguera estat un pecat no afegir-lo als enllaços preferits, ja que les paraules d’aquest home mai no tenen desperdici.
Ø http://aprendizajeconntics.blogspot.com/: blog d’una professora argentina exclusivament dedicat a l’ensenyament i aprenentatge amb les noves tecnologies. Anàlisi de materials, reflexions, propostes, etc.
Ø La Paraula Vola - http://laparaulavola.blogspot.com/: blog molt complet ja que abraça aspectes molt variats i enllaça en llocs escollits pel seu interés. És sobre aquest sobre el qual faré el comentari del post.

LA PARAULA VOLA.

http://laparaulavola.blogspot.com/2007/09/la-trobada-dedubloguers-ayerbe-i-iv.html.
No he trobat enlloc el nom de l’autor, la gent que fa comentaris s’adreça a ell com a Toni, però no tinc més informació.
La trobada d'edubloguers a Ayerbe (i IV)

He cregut més en una certa prolixitat que en la curta recensió d'aquella II trobada d'edublocs al juliol a l'hora de comentar què fou per a mi Ayerbe-2007. La mítica trobada de Roa de 2006 assentà unes bases sòlides que es van poder comprovar en l'encontre de fa dos mesos i que han de donar molt bons fruits els propers anys. La calidesa d'Ayerbe, de l'alcalde, dels organitzadors, del col·legi-seu dels tallers, i dels col·legues que compartíem inquietuds sobre la tecnologia de la informació i la comunicació, va tornar aquest esdeveniment pedagògic en quelcom més d'impagable: potser era el fet de ser aliats en les inquietuds, les insatisfaccions i la necessitat d'una renovació pedagògica que traga de l'aula física bona part del pes de la nostra pràctica docent, que traga del llibre de text la font del coneixement. Hem ampliat allí l'apropament de les eines que naixen en la xarxa susceptibles d'aprofitament, hem relativitzat els ritmes en què cadascú hi va accedint, hem vist de primera mà el treball d'altres companys, i en l'intercanvi hem trobat el suport dels que naveguen amb nosaltres. Un canvi profund s'acosta en els mètodes d'ensenyament i hem de preparar-nos-hi els docents.
Per acabar, les comunicacions i els tallers, el programa, les fotos, el wiki i tota la resta d'espais que es van generar per propagar aquesta II trobada d'edublocs, són accessibles en Edublogs 2007, amb l'afegitó que s'hi compta amb les gravacions en video d'aquells actes. Açò era, si fa no fa, el que volia dir d'Ayerbe. Estic segur que l'any vinent la III trobada conservarà el mateix regust de cooperació i bona sintonia que enguany, però en nou emplaçament.

Comentari:

Desconeixia aquest tipus de trobades i també tot el que es refereix a l’ús de les noves tecnologies en l’educació. Ara comence a capbussar-me en elles d’una manera que ni tan sols fa quinze dies m’imaginava. En primer lloc donar-vos l’enhorabona a qui (o els qui) feu possible aquest interessantíssim blog, no té desperdici cap part d’ell: textos, enllaços inclús les imatges són aprofitables.
Ara unes parauletes sobre tot açò: els blogs, per desgràcia encara són poc coneguts per a gran part de la comunitat docent i ni que dir de la discent. La desgràcia la sofreixen ells, no se n’adonen que estan a un clic de la solució i que les noves tecnologies estan esdevenint els superherois d’aquest temps. No ho solucionen tot, però quasi.
L’ús dels edublogs, tots sabem que està per difondre, però els passos, com tot al món de la xarxa, són de gegant.
Així que ànim i endavant gegants !!!.

Reflexió sobre l’activitat:

Bé, el primer que cal dir és que m’he trobat una i altra volta els mateixos problemes que tinc sempre quan em connecte a la xarxa: em passe hores i hores, em perd entrant per tots els enllaços i a l’endemà no sóc capaç de trobar amb facilitat els llocs que hi havia vist el dia anterior. Com que he escarmentat al final ja prenia notes dels llocs on entrava i recorria als historials per trobar-ho tot amb més facilitat. Això es el primer que he aprés, el segon és que la xarxa és infinita i d’una vàlua incalculable per al professorat: tot està, només cal saber trobar-ho. I per últim, la reflexió a la que feiem cap: l’educació i les noves tecnologies, no vaig a dir que han d’anar de la mà, sinó que estan condemnades a anar de la mà. D’ací un parell d’anys el mestre o mestra que no en faça ús en les aules serà una mena de funcionari troglodita, serà com voler llaurar 15 fanecades amb lligona cada dia quan el veí del costat passa el tactor una volta al mes. Tenim l’obligació de no privar al nostre alumnat a la ignorància per culpa de les nostres mancances. Qui ho faça, haurà de ser condemnat.

2008-03-04T11:51:00.001-08:00

I el blog es creà

2008-03-04T11:37:00.000-08:00

Allò que he aprés en aquesta creació de blog és només un mínim de la distància que separa el meu pasta abans d’aquesta assignatura i el meu futur després d’ella. És a dir, en principi he aprés a fer un blog i he conegut altres blogs. El primer, en principi ha estat simple, només es tractava d’anar seguint les instruccions, anar triant i provant. Ara bé, allò que he pogut llegir i veure ha estat sorprenent. Aquestos darrers quinze anys ha aparegut un nou món (entre molts altres) que jo desconeixia totalment. Pensava que el Google era el gran invent, però me n’acabe d’adonar que només era la punteta del iceberg de la xarxa.
La xarxa ens ha canviat a tots i totes els que la coneguem. Ara no tenim un problema de falta d’informació, ara tenim un problema per gestionar-la, trobar-la, difondre-la. Un problema? Ja volgueren en altres parts del món tindre aquest problema, realment és una bendició. Només que no la coneguem, vaja que no la conec.
Dels blogs havia sentit parlar lleugerament, pensava que simplement era un diari personal penjat en la xarxa i que l’interés d’un blog només raïa en l’interés que ens causara la persona que l’escriguera. Que feliç és la ignorància!! Els usos dels blogs poden ser tants com interessos es creen al seu voltant. Pot ser destaquen entre certs sectors adolescents els fotoblogs o videoblogs, erò en el nostre cas, l’educació, un blog, un bon blog és una companyia valuosa i necessària. Si som capaços de trobar els blogs que ens interessen (açò ve en la següent pràctica) haurem avançat tan bestialment que els nostres avantpassats docents no s’ho podran ni imaginar. Abans, era difícil imaginar una classe de xiquets i xiquetes educats en igualtat, difícil imaginar un context econòmic com l’actual, difícil també veure els xiquets a prop d’una màquina ni que fos d’escriure. Ara no tan sols és possible, sinó real. El problema ara és imaginar, perquè tot allò imaginat ha estat fet real.
Els blogs en són una gran mostra, i els edublogs més encara. Quin mestre s’imaginava fa només 15 anys que podria contar i escoltar (llegir) el que feia a l’aula ell o altres, a l’instant i amb qualsevol persona del món? Açò ni tan sols s’imaginava, clar algú deia: “si home, s’inventarà una pantalleta que mostre el mateix en totes parts del món i en el mateix moment!!!” Quants docents no s’han sentit desemparats i aïllats front els problemes de l’ensenyament? Ara la solució ha arribat. Caldrà doncs saber aprofitar-la si no és per interés, que siga cpm a mínim per vergonya.

Per ser bon mestre/a

2008-02-28T00:58:00.000-08:00

Gimeno Sacristán, 1994: Per ser bon mestre cal llegir bona literatura i veure bones pel·lícules. Què opineu?

Docents decents: artistes o artesans?

2008-02-28T00:53:00.000-08:00

Docents decents: artistes o artesans? Aquest és el títol que aquest grup donem al nostre manifest pedagògic. En ell fem una anàlisi de les respostes que hem donat a les preguntes que se’ns han plantejat primer des de l’assignatura però dia a dia des de les nostres converses del tema. Aquest manifest és sobretot una proposta d’intencions, és el nostre punt de partida per al nostre treball futur. Els ací baix signants partim d’una base: nosaltres no volem ser mestres, sinó que anem a ser mestres. Serem docents, docents decents. I aquest títol ja implica molt en ell mateix. Implica i comporta la nostra visió de la docència, un exercici vital que ha d’anar lligat a la decència. La frase anterior la podíem haver pronunciat així: un exercici vital que va lligat a la decència, però no, no ho hem fet així, hem utilitzat la perífrasi d’obligació a plena consciència. La docència hui en dia no sempre és decent, per això per nosaltres adquireix un sentit d’obligació. Sense aquesta visió tot el nostre manifest perd sentit. No fem un manifest de com estan les coses, fem un manifest de com han d’estar i de com estaran en un futur, amb fe, gràcies a la nostra tasca i a la dels nostres companys. En aquesta assignatura no s’ha exercit una acció conscientitzadora, com diu Freire, però sí que s’ha arribat a un efecte conscientitzador.
Uns i altres hem pres consciència del fet de la docència. L’hem presa mitjançant el diàleg, l’acció dialoguitzant (Freire another), qui ho havia de dir, de les nostres converses sobre els llibres, ràpides per necessitat, entrebancades pels mil i uns treballs encomanats a pleret a aquesta casa, amb la llum del dubte ens han portat a la lucidesa de la raó. Així, d’aquesta manera hem arribat a una sèrie de conclusions que ens porten, ara i ací, a un camí sense retorn. Tots els matins del món són un camí sense retorn, resa el títol d’una pel·lícula. Així ens ha passat a nosaltres, els nostres matins a Castelló ens han acostat a un camí sense retorn. Qui no l’acomplisca, qui no el recórrega, portarà a sobre el llast de la indecència, del que havia de ser però no ha sigut, del que sabia però no digué, del que pensava però no féu. La veu de la decència ens acorrala i ens acorralarà, aquesta serà la nostra virtut i la nostra creu, amb ella caminarem, però ull: l’objectiu no és el caminar, sinó l’arribar.
El fet és la decència, a saber, la justícia, la raonabilitat. Clar, un animal per molt que ho intente no pot ser decent, no diferencia allò que és equitatiu del que és arbitrari, no diferencia el que es sotmet a la raó d’allò que l’esquiva. Així tampoc una tribu salvatge, de caníbals posem per cas, tampoc serà decent: tenen fam i mengen, si t’han pillat mala sort. Per ells no incompleixen cap equitat, no injurien cap raó i així no hi ha decència a rompre.
La decència és una veu que ens ha estat inculcada per unes doctrines i altres. La veu del cristianisme —del de de veres, sense papes, dogmes ni concilis pel mig— ens inculcava els valors d’igualtat, bondat, estima etc. Més tard serien els moviments proletaris, qui ho havia de dir, els que recobrarien aquestos valors per esgrimir-los contra la injustícia al món. I ací hi estem nosaltres, amb tota una sèrie de valors que hem heretat des de la paella del diumenge a la classe de dilluns —des de la família a les excrecències lectives i periodístiques— disposats a impartir i repartir classes. Però ai! La decència ens persegueix, i més ara amb Morin, Savater i companyia vigilant-nos des de la prestatgeria. Ja no podrem anar a les aules amb la parsimònia que estem acostumats a veure en alguns dels nostres mestres. Cada vegada que traspassem el llindar d’una escola portarem a sobre nostre, com a equipatge, tot un seguit d’idees, objectius i procediments que haurem d’utilitzar malgrat l’opinió d’alguns. Si no ho fem caurem, ens estavellarem en la indecència. Esdevindrem la classe de docents indecents que no volem, que hem vist i patit, que ens han anguniejat i han configurat tota una sèrie d’entrebancs al nostre ser acadèmic. Mentre escrivim açò, plana sobre nosaltres el proper examen de música, la docent en qüestió ja ens anuncià que no tots superarien les proves, el pitjor era que el laconisme no tenyia el seu to de veu. Açò ens fa reflexionar: quan un mestre hi veu que els seus alumnes no assoleixen els objectius, no té cap sentiment de culpa? No l’intranquil·litza el dubte? Ha treballat bé?. El curiós és que a l’inrevés, l’alumne sempre els té: els dubtes, els sentiments de culpabilitat, etc.
Hem de pensar molt bé aquesta qüestió de la decència. La decència en l’alumnat se sobreentén —com en la mili: valor?, se le supone—, però no així en els equips docents. La decència, per nosaltres comportarà moltes vies: la valentia de dir el que toca en el moment que toca, la saviesa de callar quan no toca parlar, la voluntat d’ajudar a qui ho necessita i la decència de reconéixer les nostres errades. Al cap i a la fi, per nosaltres, la decència és el punt de partida de la nostra acció educativa: justícia i raó.
L’altra meitat del títol par d’art i artesania. Bonic no? Que són els docents artistes o artesans? Són creadors originals ? O treballadors humils i delicats? Dels docents surt l’alè del futur? O baraten les seues existències en la senzillesa del dia a dia. Un artista és un artesà? La majoria diria que no, que l’artista posseeix una creativitat que explota en les seues obres, que es mostra capdavantera al seu temps, que aporta obres a la humanitat amarades de bellesa i de futur.
Stravinski deia que sí, que ell era un simple artesà de la música, que només combinava sons dia a dia per veure si d’allò en sortia quelcom digne. Deia que quan més normes s’imposava més a gust hi treballava. Tenia o no tenia raó? Qui ho sap? El fet és que va ser el màxim creador de música del segle XX. Altre seria Picasso, aquest més comercial si cap, que deia que la inspiració, si apareixia t’havia de trobar treballant i a ell el troba, infinitud de vegades a la seua llarguíssima vida.
Com responem a la pregunta que plantegem? Què són els mestres? Són unes persones exposades a perpetuar el seu treball en el temps? De les seues mans sortiran elements bells per al si de la societat?. O per altra banda són només uns simple treballadors de l’estat, amb la funció d’aplicar tota la sèrie de normatives que regulen la seua activitat per poder produir, de la millor manera possible, éssers per a la societat?.
Nosaltres hi trobem la resposta al mig, al bell mig, bonica expressió. També n’utilitzem una altra de sucosa: tot té un mig i dues vores. Perquè anem a fer el següent, anem a respondre a les preguntes amb més preguntes (açò t’encanta Joan). No és un artista un artesà? No és un artesà un artista?. No treballen els artistes sense misericòrdia per obtindre el fruït de la seua ment ? No imprimeixen els artesans a cada objecte que surt de les seues mans un toc únic i intransferible? Ara estem donant resposta a la pregunta!! : què són els docents: artistes o artesans?. Són artistes i artesans.
El dia a dia de l’escola pot embrutir-nos, abocar-nos a la melangia del temari a mostrar, dels programes a complir i les llargues i tedioses sessions d’avaluació a sofrir. Sí, tot açò ens pot passar. Però nosaltres, per decència estem obligats a enfocar el dia a dia d’una altra manera: amb l’intens treball del creador i amb el dolç sabor de l’incertesa. A una fàbrica qualsevol les emocions naufraguen en l’oblit. La productivitat del dia serà X, la del mes Y i la de l’any Z. I ala, a per un exercici nou.
A les escoles açò no passa, cada matí serà una porta a obrir, els plans se’ns aigualiran en les mans, i els dies, no mai seran avorrits, no mai un serà igual al que el segueix. Ni un any a l’altre, ni una escola a l’altra, etc.
Cada dia abordarem des de la nostra experiència i intenció una xicoteta aventura amb mil i una apreciacions. Semblant a un joc de rol on els papers canvien incessantment, on els color no mai estan definits i simpatitzen entre ells. Hi serem nosaltres allí per definir les situacions, per concretar els objectius del moment, per improvisar melodies, ritmes i harmonies d’aprenentatge, per tergiversar l’establert, per promoure els dubtes i animar les accions.
Cada dia, cada matí del món, iniciarem un camí sense retorn. Rompre’m les hores a colps d’idees, vagarejarem entre tema i tema, raonarem i enraonarem amb uns, altres i els de més enllà, tot, tot açò necessitarà en nosaltres de dues coses: la llum de l’artista i la constància de l’artesà.

Aprendre?

2008-02-27T02:57:00.001-08:00

Aprendre no sé si hem aprés molt. Però s'ho passem d'allò més bé. Podem fer un recopilatori de la d'històries diferents que fem: nadar en desembre, volei platja en maig, una coreografia, teatre, paelles, sopars, contem contes, anem de Pràcticum i es disfressem de qualsevol cosa, al trinquet de Borriol, toquem la flauta, a buscar animalets. Què més?

Pensant.

2008-02-24T13:38:00.000-08:00

Una bitàcora sembla que és un quadern d'apunts, una mena de diari. Però aquest blog que inaugure té la qualitat i la pretensió de la manca de privacitat i la interactivitat. Ara es tracta de parlar amb tothom per aprendre, aprendre a desprendre's, he ací el gran secret. Espere que no siga la meua pobresa temporal la que afecte a la qualitat del blog i de les meues actuacions en aquesta assignatura. També que aquesta assignatura hem done com a mínim el mateix que jo li done a ella, temps. Si ho fa, que crec que sí, ja n'estaré ben content.

2008-02-24T01:58:00.000-08:00

Una pregunteta. La UJI hauria de fer un Trinquet en les noves instal·lacions esportives? La resposta de Cristhian ja la sé, els altres que dieu?

Què he aprés?

2008-02-24T01:36:00.000-08:00

Encara no res, però segur que aquesta eina té molt a fer, ara es tracta d'investigar i la investigació requereix temps, i el temps és riquesa però jo visc en la pobresa (no d'esperit, clar).

2008-02-19T11:55:00.001-08:00

Hola món. Ací estic.