Allò que he aprés en aquesta creació de blog és només un mínim de la distància que separa el meu pasta abans d’aquesta assignatura i el meu futur després d’ella. És a dir, en principi he aprés a fer un blog i he conegut altres blogs. El primer, en principi ha estat simple, només es tractava d’anar seguint les instruccions, anar triant i provant. Ara bé, allò que he pogut llegir i veure ha estat sorprenent. Aquestos darrers quinze anys ha aparegut un nou món (entre molts altres) que jo desconeixia totalment. Pensava que el Google era el gran invent, però me n’acabe d’adonar que només era la punteta del iceberg de la xarxa.
La xarxa ens ha canviat a tots i totes els que la coneguem. Ara no tenim un problema de falta d’informació, ara tenim un problema per gestionar-la, trobar-la, difondre-la. Un problema? Ja volgueren en altres parts del món tindre aquest problema, realment és una bendició. Només que no la coneguem, vaja que no la conec.
Dels blogs havia sentit parlar lleugerament, pensava que simplement era un diari personal penjat en la xarxa i que l’interés d’un blog només raïa en l’interés que ens causara la persona que l’escriguera. Que feliç és la ignorància!! Els usos dels blogs poden ser tants com interessos es creen al seu voltant. Pot ser destaquen entre certs sectors adolescents els fotoblogs o videoblogs, erò en el nostre cas, l’educació, un blog, un bon blog és una companyia valuosa i necessària. Si som capaços de trobar els blogs que ens interessen (açò ve en la següent pràctica) haurem avançat tan bestialment que els nostres avantpassats docents no s’ho podran ni imaginar. Abans, era difícil imaginar una classe de xiquets i xiquetes educats en igualtat, difícil imaginar un context econòmic com l’actual, difícil també veure els xiquets a prop d’una màquina ni que fos d’escriure. Ara no tan sols és possible, sinó real. El problema ara és imaginar, perquè tot allò imaginat ha estat fet real.
Els blogs en són una gran mostra, i els edublogs més encara. Quin mestre s’imaginava fa només 15 anys que podria contar i escoltar (llegir) el que feia a l’aula ell o altres, a l’instant i amb qualsevol persona del món? Açò ni tan sols s’imaginava, clar algú deia: “si home, s’inventarà una pantalleta que mostre el mateix en totes parts del món i en el mateix moment!!!” Quants docents no s’han sentit desemparats i aïllats front els problemes de l’ensenyament? Ara la solució ha arribat. Caldrà doncs saber aprofitar-la si no és per interés, que siga cpm a mínim per vergonya.
La xarxa ens ha canviat a tots i totes els que la coneguem. Ara no tenim un problema de falta d’informació, ara tenim un problema per gestionar-la, trobar-la, difondre-la. Un problema? Ja volgueren en altres parts del món tindre aquest problema, realment és una bendició. Només que no la coneguem, vaja que no la conec.
Dels blogs havia sentit parlar lleugerament, pensava que simplement era un diari personal penjat en la xarxa i que l’interés d’un blog només raïa en l’interés que ens causara la persona que l’escriguera. Que feliç és la ignorància!! Els usos dels blogs poden ser tants com interessos es creen al seu voltant. Pot ser destaquen entre certs sectors adolescents els fotoblogs o videoblogs, erò en el nostre cas, l’educació, un blog, un bon blog és una companyia valuosa i necessària. Si som capaços de trobar els blogs que ens interessen (açò ve en la següent pràctica) haurem avançat tan bestialment que els nostres avantpassats docents no s’ho podran ni imaginar. Abans, era difícil imaginar una classe de xiquets i xiquetes educats en igualtat, difícil imaginar un context econòmic com l’actual, difícil també veure els xiquets a prop d’una màquina ni que fos d’escriure. Ara no tan sols és possible, sinó real. El problema ara és imaginar, perquè tot allò imaginat ha estat fet real.
Els blogs en són una gran mostra, i els edublogs més encara. Quin mestre s’imaginava fa només 15 anys que podria contar i escoltar (llegir) el que feia a l’aula ell o altres, a l’instant i amb qualsevol persona del món? Açò ni tan sols s’imaginava, clar algú deia: “si home, s’inventarà una pantalleta que mostre el mateix en totes parts del món i en el mateix moment!!!” Quants docents no s’han sentit desemparats i aïllats front els problemes de l’ensenyament? Ara la solució ha arribat. Caldrà doncs saber aprofitar-la si no és per interés, que siga cpm a mínim per vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada