Àlvaro i de Faura.

Feia temps que volia parlar d'açò. Aquest mes d'agost vàrem presenciar la final del trofeu de Moncofa de frontó valencià. Àlvaro i Vicent de Moncofa contra Mezquita i Pasqual II, per a mi el favorit era Àlvaro, però pensava que Pasqual II li donaria faena. No va ser així, aquest darrer s'encabotà, malgrat les recomanacions de Mezquita, en jugar fort cara l'esquerra d'Àlvaro. Vaja, com pegar-se cabotades contra una paret, Àlvaro s'apoderà del frontó i portava de cul als dos contraris. Va ser als deu minuts de partida quan Pasqual II, després d'un bac, començà a queixar-se de la seua cama esquerra (pense que era). Com que Àlvaro no amollà en la seua contundència de joc Pasqual II va fer un comentari (que no vaig sentir) però que malhumorà molt a Àlvaro: "ací el que s'ha der fer és jugar i deixar-se de cuentos" va sentir clarament tota la gent que assistia.
La qüestió és: veient la partida guanyada havia de rebaixar el seu nivell de joc per no "humiliar" el contrari? Però... hi havia mil euros a la corda....si haguera estat al revés els blaus hagueren sigut misericordiosos amb un lesionat?
Després d'uns anys recorrent els trinquets veig que Àlvaro sempre està al punt de mira, passe el que passe: perquè juga molt, perquè crida, perquè es lesiona, etc. Genovés va marcar un mite, per a mi, un mite necessitat per tots aquells que estimen la pilota. Àlvaro, no hi ha dubte també està deixant petjada al món de la pilota, però d'una manera molt diferent a la de Paco Cabanes.
La història entre alvaristes i genovesistes continua? Aquest diumenge es troben al Puig, i si no es trenquen els pronòstics es trobaran el 2 de novembre a Sagunt. Ho veurem, i ho viurem. Que dure!!

Mosquecelia i companyia

Poc més d'hora i mitja, ixes per Mora de Rubielos, el passes, passes Linares, Nogueruelas i arribes a Mosqueruela. Poblet xicotet, simpàtic, vestigi obvi d'un temps millor. Com els d'Astèrix resisteixen a les ganes de pegar a fugir. És com una lluita desesperada, amb l'encant de la derrota i la il·lusió de la mort. Açò es manifesta per exemple en les festes, pel que es veu, tots participen en tot. Pel que es veu, no tenen altre remei. O això o el buit.
Hi ha una cosa que fa por: l'absència del soroll dels cotxes, aquest fet, tan desitjat, esglaia quan ocorre.

Nou curs.

S'espera que siga suau, amb ratxes fortes d'alegria, una feina temperadeta i resultats òptims. Que siga breu si és dolorós o llarg si és plaenter. Que la gent somriga amb un bon llibre sota els braç. Que ploga bona cosa excepte els caps de setmana, que el món empitjore a un ritme invers al que augmenten les previsions de creixement segons el Banc Central Europeu. Que el PSOE i el PP es queden muts de colp. Tot açò amanit amb una bona cartellera, respectuós compte corrent i que el refredat siga lleugeret. Amén.

Descobrir.

Descobrir el cinema és una altra manera de descobrir la literatura. Una literatura que s'amaga darrere de tirs, cossos, sang o cançons. Però, no és açò la literatura?

Futur lliure

Hui en dia, tothom, i especialment l’universitari, està immers en l’adaptació de les seues formes de treball al món cibernètic. Açò produeix una multiplicitat de relacions tant entre usuaris, com entre empreses relacionades amb aquest món, institucions, etc. Com sempre, el capital entra en joc: grans lobbings tracten d’apoderar-se de la millor part del pastís. Al capdavant d’elles el magnat Bill Gates, i d’altres no tan coneguts. Era una qüestió indefugible, hi ha gent que és capaç d’albirar el futur sense obrir els ulls.
El candat informàtic es va trobar en els softwares, la persona que controlara els softwares controlaria a tots aquells que els requeriren. A més, a la velocitat de creixement de l’ús de la informàtica, el creixement de poder d’aquestes empreses escalava a velocitats inigualables.
Podem donar gràcies a que sempre hi ha algú que es nega a seguir la corrent com els peixos morts, va ser el cas d’Stallman. Els seus intents de trencar el monopoli trobaren el camí amb l’ajuda de Linu, Raymond etc., per obrir de nou (recordem que a l’inici els softwares eren lliures) el pas al software lliure.
Ara ha arribat el moment del nostre inici en aquesta part del camp informàtic. Alguns havíem sentit campanetes sobre el tema, però només això: remors llunyanes. Amb aquesta tasca la informació ens ha arribat i hem entrat a per totes. Aquesta activitat ens ha abocat a l’ús lliure dels programaris, les imatges, la música, en definitiva hem fet un inici de segregació de l’ombra de Bill Gates.
Ens hem adonat d’una cosa: tot allò que ens pensàvem que dominàvem era una falsedat, era “allò” el que ens dominava a nosaltres. Al remat, saber utilitzar un programa (word, power point,etc) és poc més que haver entrat a visitar un edifici de Nova York i pensar-se que es coneix tota la ciutat.
Encara ens queda un llarg camí per recórrer, però a més aquest camí no para de créixer. Hem de tindre en compte una cosa: el que importa no és arribar al final, sinó que el viatge siga llarg i ple de coneixences.

View Upload your own
">

DE COMPETÈNCIES I TECNOLOGIES APLICADES AL CAMP DE LES CORREGUDES.


http://jordigarciaieulogio.blogspot.com/



En primer lloc, podem definir una competència, seguint el BOE, com un aprenentatge imprescindible per aconseguir aplicar tots aquells recursos cognitius assolits. Així, la seua consecució, permetrà a l’alumnat assolir les metes de realització personal i el desenvolupament d’una ciutadania activa, totes dues basades en un continu aprenentatge.
El decret 111/2007 del Govern Valencià estableix que les competències bàsiques de l’educació primària són: competència comunicativa, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, matemàtica, digital i del tractament de la informació, en el coneixement i interacció amb el món físic, social i ciutadana, i per últim la competència cultural i artística.
Segons aquest mateix decret, la competència digital i del tractament de la informació, el que cerca no només són destreses per a la recerca i tractament de la informació, sinó que produeix que l’aprenentatge de la llengua es produisca dins un marc real d’intercanvi comunicatiu.
Pel que fa a la contribució de l’Àrea d’Educació Física en la competència digital i del tractament de la informació, es pot dir, que aquesta està basada, sobretot, en el tractament crític que es promourà a la classe de la informació que aparega als diferents mitjans de comunicació establint tòpics i falsedats sobre els conceptes d’imatge corporal, salut, esport, competitivitat, etc.
Els objectius de l’Àrea que fan referència a la competència de la qual parlem, estan sempre relacionats amb l’assoliment i ús de la informació aconseguida mitjançant diverses fonts (“ús de les tecnologies de la comunicació i la informació com a mitjà per demanar informació....”).
Com a totes les lleis les seues amplituds o faltes de concreció en les apreciacions, fan que el desenvolupament de la competència digital i del tractament de la informació a l’Àrea de l’Educació Física, poden donar per molt o per molt poc, segons el gust del consumidor (llegiu mestre/a). L’ús de les TIC a l’aula d’Educació Física pot estar restringida a cercar un article de futbol al Google, o al desenvolupament de blogs de l’àrea, webquests temàtiques, etc, tot açò amb una àmplia participació de l’alumnat. És a dir, podem fer de les hores d’Educació Física un marc incomparable de creació i aprenentatge per a l’alumnat, tant des del punt de vista psicomotriu amb l’activitat física, com des de l’òptica cognitiva amb l’ús de les TIC. Però com sempre, tot açò depén del docent, de la capacitat de treball i aprenentatge que tinga, i sobretot de l’educació que aquest haja rebut.

Justificació per a la webquest.

Aquesta webquest pretén apropar el món de la pilota valenciana a l’alumnat per a que conega les seues peculiaritats, normativa, modalitats i puga practicar-lo tan dins com fora de l’escola. Aquesta webquest hauria d’anar acompanyada de classes pràctiques.

Les raons per les quals treballar la Pilota Valenciana en l’aula són múltiples. D’entrada el decret 111/2007 del Govern Valencià, pel qual s’estableix el currículum d’Educació Primària indica que “les bases per a un projecte de futur on la llengua i cultura pròpies es convertisquen en un espai integrador per a tots els valencians” així com que “l’escola es convertix en un àmbit privilegiat de consciència i recuperació lingüística i cultural”. Per tant, nosaltres entenem que és funció de l’escola i conseqüentment dels docents contribuir a un ple desenvolupament, a través de la seua pràctica i coneixença, de la cultura valenciana en tots els seus aspectes –en aquest cas a l’esportiu– per assolir una contribució pròpia en l’actual multiculturalitat que predomina a la societat.
Per altra banda, la pràctica de la Pilota Valenciana, en qualsevol de les seues modalitats, a l’escola, contribueix a la millora del desenvolupament motor mitjançant la pràctica de les destreses (Bloc: el cos en moviment: donar respostes motrius adequades a estímuls externs; utilitzar diferents tipus de moviments, davant situacions motrius i perceptives complexes) , el domini de la lateralitat (bloc: el cos en moviment: consolidar les referències espacials, temporals, topològiques i les seues combinacions) i l’habilitat motriu (bloc: habilitat motriu: distingir i utilitzar els diferents tipus de joc amb pilota; considerar positivament el treball motor ben executat; acceptar el paper que li corresponga com a jugador així com les normes i regles del joc).
A més a més, la inclusió a l’aula de l’element de la webquest propicia en l’alumnat l’interés per les noves tecnologies (ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà per a demanar informació, elaborar documents i fomentar un esperit crític amb relació a l’àrea) veient-les com unes eines que faciliten i permeten d’una nova forma l’adquisició de coneixements, junt al desenvolupament de noves conductes envers la informació i l’aprenentatge.
Aquesta webquest, va a fer ús de les diferents webs (no moltes) que tenen alguna referència a la Pilota Valenciana (pilotavalenciana.com, tagarinet.com; fedpival.com; webs de clubs de pilota, google imatges, etc) així com de material visual (gravacions pròpies de partides).
Però tot i açò que s’ha exposat abans, volem incidir en una qüestió. L’ensenyament a l’aula de la Pilota Valenciana es pot argumentar des de molts punts de vista. Però moltes vegades s’oblidem d’un: la plasticitat que presenta aquest esport. Parlem d’un esport bell, en el qual la vivència de les accions dels jugadors és d’una immediatesa inusitada en qualsevol altre esport, aquest fet, el que produeix, no és només l’emoció pròpia de qualsevol competició, sinó que afegeix, per a gaudi de l’espectador, la sensació de formar part d’una manifestació incòlume de les millors qualitats que s’esperen d’un espectacle, lliure d’additius, d’histrions i de banalitats extemporànies. No debades, aquest esport va inspirar la sèrie El Punt en Moviment a un dels artistes valencians que més ha travessat amb el seu ull la plasticitat de la quotidianitat valenciana, Manolo Boix.