Àlvaro i de Faura.

Feia temps que volia parlar d'açò. Aquest mes d'agost vàrem presenciar la final del trofeu de Moncofa de frontó valencià. Àlvaro i Vicent de Moncofa contra Mezquita i Pasqual II, per a mi el favorit era Àlvaro, però pensava que Pasqual II li donaria faena. No va ser així, aquest darrer s'encabotà, malgrat les recomanacions de Mezquita, en jugar fort cara l'esquerra d'Àlvaro. Vaja, com pegar-se cabotades contra una paret, Àlvaro s'apoderà del frontó i portava de cul als dos contraris. Va ser als deu minuts de partida quan Pasqual II, després d'un bac, començà a queixar-se de la seua cama esquerra (pense que era). Com que Àlvaro no amollà en la seua contundència de joc Pasqual II va fer un comentari (que no vaig sentir) però que malhumorà molt a Àlvaro: "ací el que s'ha der fer és jugar i deixar-se de cuentos" va sentir clarament tota la gent que assistia.
La qüestió és: veient la partida guanyada havia de rebaixar el seu nivell de joc per no "humiliar" el contrari? Però... hi havia mil euros a la corda....si haguera estat al revés els blaus hagueren sigut misericordiosos amb un lesionat?
Després d'uns anys recorrent els trinquets veig que Àlvaro sempre està al punt de mira, passe el que passe: perquè juga molt, perquè crida, perquè es lesiona, etc. Genovés va marcar un mite, per a mi, un mite necessitat per tots aquells que estimen la pilota. Àlvaro, no hi ha dubte també està deixant petjada al món de la pilota, però d'una manera molt diferent a la de Paco Cabanes.
La història entre alvaristes i genovesistes continua? Aquest diumenge es troben al Puig, i si no es trenquen els pronòstics es trobaran el 2 de novembre a Sagunt. Ho veurem, i ho viurem. Que dure!!