Poc més d'hora i mitja, ixes per Mora de Rubielos, el passes, passes Linares, Nogueruelas i arribes a Mosqueruela. Poblet xicotet, simpàtic, vestigi obvi d'un temps millor. Com els d'Astèrix resisteixen a les ganes de pegar a fugir. És com una lluita desesperada, amb l'encant de la derrota i la il·lusió de la mort. Açò es manifesta per exemple en les festes, pel que es veu, tots participen en tot. Pel que es veu, no tenen altre remei. O això o el buit.
Hi ha una cosa que fa por: l'absència del soroll dels cotxes, aquest fet, tan desitjat, esglaia quan ocorre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada