Hui en dia, tothom, i especialment l’universitari, està immers en l’adaptació de les seues formes de treball al món cibernètic. Açò produeix una multiplicitat de relacions tant entre usuaris, com entre empreses relacionades amb aquest món, institucions, etc. Com sempre, el capital entra en joc: grans lobbings tracten d’apoderar-se de la millor part del pastís. Al capdavant d’elles el magnat Bill Gates, i d’altres no tan coneguts. Era una qüestió indefugible, hi ha gent que és capaç d’albirar el futur sense obrir els ulls.
El candat informàtic es va trobar en els softwares, la persona que controlara els softwares controlaria a tots aquells que els requeriren. A més, a la velocitat de creixement de l’ús de la informàtica, el creixement de poder d’aquestes empreses escalava a velocitats inigualables.
Podem donar gràcies a que sempre hi ha algú que es nega a seguir la corrent com els peixos morts, va ser el cas d’Stallman. Els seus intents de trencar el monopoli trobaren el camí amb l’ajuda de Linu, Raymond etc., per obrir de nou (recordem que a l’inici els softwares eren lliures) el pas al software lliure.
Ara ha arribat el moment del nostre inici en aquesta part del camp informàtic. Alguns havíem sentit campanetes sobre el tema, però només això: remors llunyanes. Amb aquesta tasca la informació ens ha arribat i hem entrat a per totes. Aquesta activitat ens ha abocat a l’ús lliure dels programaris, les imatges, la música, en definitiva hem fet un inici de segregació de l’ombra de Bill Gates.
Ens hem adonat d’una cosa: tot allò que ens pensàvem que dominàvem era una falsedat, era “allò” el que ens dominava a nosaltres. Al remat, saber utilitzar un programa (word, power point,etc) és poc més que haver entrat a visitar un edifici de Nova York i pensar-se que es coneix tota la ciutat.
Encara ens queda un llarg camí per recórrer, però a més aquest camí no para de créixer. Hem de tindre en compte una cosa: el que importa no és arribar al final, sinó que el viatge siga llarg i ple de coneixences.
View Upload your own
">
2 comentaris:
Perdent el temps davant l'ordinador he trobat el teu blog. Primer dic ostres açò em sona, però després he pensat: algú que també ha patit a Jordi!
És un tant fillet, però a la fi te n'adones que aconsegueix el que vol. Conclusió: és bo.
Ho dic per l'enquesta, de tot s'aprèn del bo i del dolent.
Gràcies, eres l'única persona a banda de la meua nóvia que em llig. Doncs sí, Adell no té allò que es diu "don de gentes", però l'assignatura pot resultar profitosa, si hi ha interès clar. Molts dels meus companys no opinen igual.
Publica un comentari a l'entrada