Les noves tecnoalegries!!!

Tendencias en educación en la sociedad de la información.
Jordi Adell
EDUCAR EN LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN
Descleé de Brouwer.
Bilbao 1997


Jordi Garcia i Eulogio
M21 Noves Tecnologies aplicades a l’educació.



Aquest text fa una anàlisi del naixent món (data del 1997) de les Noves Tecnologies: els seus orígens, noves aportacions, conseqüències socials, econòmiques i sobretot educatives.
Segons l’autor hui en dia ens trobem en la societat de la informació, aquest fet ha produït un canvi ideològic i conseqüentment una transformació sociocultural. La debilitat de l’ésser humà per suportar el medi l’encaminà a la invenció de la tecnologia per modificar-lo, ara aquesta modificació no només canvia el medi, també a l’ésser humà, és a dir, al seu temps. La tecnologia hui en dia l’associem només a la informàtica, però oblidem que des de l’escriptura, la impremta i l’oli fregit, tot allò que han inventat les persones ha estat sempre per modificar l’entorn a favor de les seues necessitats.
La tecnologia ha existit amb l’ésser humà, però ara tractem de les Noves Tecnologies, que segons Cabero es caracteritzen per la immaterialitat, interactivitat, instantaneïtat, innovació, etc. Aquests trets canvien les nostres formes de consum, a més obrin un nou mercat per desenvolupar en quasi tots els aspectes de les transaccions entre persones.
Una d’aquestes transaccions és el camp de l’educació, totes aquestes noves eines poden suposar un descens brutal pel que fa a les despeses econòmiques. Però sobretot obliga a redefinir-se als centres acadèmics, l’ús de les tutories virtuals, videoconferències, etc, comencen a qüestionar els usos i costums del món de la docència i la discència. D’entrada la informació ja no està oculta, tot el contrari, ara està a l’abast de tothom. Així doncs ja no és la funció del professorat transmetre-la, ara el que s’ha de fer és guiar en la seua tria, ja que el desavantatge de l’augment del flux d’informació rau en l’escolament entre tants bits de desinformació, propaganda i tota classe d’informacions esbiaixades.
Junt a les noves tecnologies es pot transformar també el món d’artefactes educatius que abans omplia universitats i escoles. Un bon exemple són les transformacions en les biblioteques universitàries. A partir de l’aparició fenomenal de les noves tecnologies, molt materials poden ser consultats sense la necessitat “d’adquirir-los” gràcies a la seua disposició en format electrònic. Moltes editorials ja se n’han adonat i plantegen els seus projectes nous també en aquest format.
Així, els sistemes de funcionament habituals de les escoles i en general, de qualsevol centre d’ensenyament (la classe impartida, el llibre, l’examen) comencen a transformar-se en vestigis de societats anteriors. Encara estem en els inicis de la revolució d’Internet, però com qualsevol revolució, el trencament amb elements del passat ens condueix a reconceptualitzar sistemes centenaris de funcionaments, entre ells el nostre, el de l’educació.
Aquesta és la conclusió que trau Adell, amb aquesta anàlisi l’autor aconsegueix abraçar i revisar els canvis del futur, un futur que ja és present (el text té 10 anys) i així és el present el que demostra que la predicció era correcta.
En gran part l’autor hi té raó, però no sempre les noves tecnologies han refet l’educació, per sort o per desgràcia en alguns casos l’aplicació de les noves tecnologies només ha suposat una adaptació d’aquestes als antics usos, un ús indiscriminat i barroer del “copia i enganxa” o una excusa perfecta per augmentar la càrrega a l’alumnat. Ara bé, per altres vessants sí que han estat elles, les noves tecnologies, les que han modificat els usos, posem per exemple les webquests, els edublogs o una creixent quantitat de programaris de gran aplicació i utilitat en el món de l’educació.